dilluns, 17 de març del 2008

Anàlisi del text

Títol: Tendencias en educación en la sociedad de las tecnologías de la información
Autor: Jordi Adell
Referència bibliogràfica: M. Area (Coord.): Educar en la sociedad de la información. Bilbao:Descleé de Brouwer.


Els objectius fonamentals del text són fer conscient a la gent de la importància de les Noves Tecnologies avui dia. No sols en la vida quotidiana sinó més concretament en el que fa referència a l'educació. Que ens donem conter de que la tecnologia està present en quasi tots els moments del dia i que no solem voreu fins que no ens falla o deixa de funcionar correctament.
No hem de pensar que les Noves Tecnologies són roïns i solament serveixen per a fer mal, ja que si en l'educació s'utilitzaren com Déu mana voríem tot el que ens prodríen aportar i el que podríem avançar gràcies a elles.

El text està dividit en les següents parts:

  • Introducció
Ens explica un poc de què parlarà el text i dels objectius que anteriorment he citat.

  • L'evolució de les tecnologies de la informació i la comunicació
Ens parla de com nombrosos autors proposen la divisió de l'història humana en fases caracteritzades per la tecnologia dominant de l'època, ja que aquests fets tecnològics han donat lloc a canvis radicals en la societat. El primer canvi va ser el llenguatge oral, el segon l'escriptura, el tercer l'aparició de l'impremta i per últim els mitjans electrònics i la digitalització. Ens explica que la tecnologia és producte de les condicions socials i econòmiques d'una època i país; per tant el context històric és un factor fonamental.

  • Les noves tecnologies de la informació i la comunicació
Ens defineix noves tecnologies de la informació i la comunicació i les seues característiques principals. L'autor es centra en la digitalització. Una idea que he considerat important d'aquest apartat és la següent: " los ordenadores, aislados, nos ofrecen una gran cantidad de posibilidades, pero conectados incrementan su funcionalidad en varios órdenes de magnitud" Pense que té moltissima raó ja que els ordenadors conectats ens poden ajudar a trobar molta més informació que no aquells que estan aïllats, entre d'altres avantatges...
  • Algunes repercusions de les noves tecnologies
El que ens fa veure l'autor en aques apartat és que les noves tecnologies ens poden donar tanta informació que a voltes és massa. I allò important ja no és conseguir la informació sinó triar aquella que siga la més interessant d'entre tota la que tenim per tal d'evitar la saturació.
Explica la evolució de les tecnologies de la comunicació com una successió de tres estadis tal i com ho va fer Levinson:

-L'especie es troba en un entorn comunicatiu en el que la comunicació està limitada pels límits biològics com la vista, l'oïda i la memòria.
-Per tal de superar aquests límits biològics, desenvolupem les noves tecnologies.
-Els nous mitjans electrònics recuperen elements i característiques de l'etapa pretecnològica anterior a l'escriptura. L'ús d'artefactes ens ha tornat els sentits en la comunicació humana(el telèfon: la conversació...) Les noves tecnologies de la informació no estan fent el món més artificial, sinó més natural.

Al final de l'apartat l'autor dóna una certa importància d'una característica de les noves tecnologies de la informació, qué és important especialment en l'educació, com és l'interactivitat (possibilitat de que emissor i receptor intercanvien missatges al mateix temps que permuten els seus respectius rols)

  • Cap a la societat de l'aprenentatge
A través d'un conte, ens fa veure que el sistema educatiu no és un ambient en el que la tecnologia tinga un paper rellevant per a les tasques que allí es realitzen. Aquest apartat es divideix en diferents subapartats:

El ritme del canvi: aprenentatge al llarg de tota la vida i cultura general

Degut als canvis tan grans que ha sofrit l'aprenentatge l'autor creu convenient que les persones es vajen reciclant continuament.

Nous entorns d'ensenyament-aprenentatge

En aquest subapartat ens parla dels diferents entorns d'ensenyament-aprenentatge, d'on es poden extraure idees com per exemple que l'aprenentatge no és una activitat confinada a les parets de l'aula, sinó que penetra totes les activitats socials, és una part cada dia més important de molts llocs de treball i professions.

Nous rols per a les institucions educatives

Es proposa el canvi de rols per a les institucions educatives. Idees com per exemple canviar les aules i els diferens espais de l'escola per entorns virtuals.

Nous rols per als docents i discents

És el mestre aquell qui ha d'orientar als alumnes en la búsqueda de l'informació que els interesse, i siga convenient. I una bona manera de fer-ho és a través de les noves tecnologies.

Nous materials d'ensenyament-aprenentatge

En aquest apart l'autor ens parla d'aquells materials que es poden utlitzar no sols per a ensenyar sinó també per a aprendre. La digitalització i els nous suports electrònics donen lloc a noves formes d'emmagatzemar i presentar la informació.

  • Corol·lari: Educar és una tasca centrada en el futur
L'escola ha d'anar renovant-se i adaptant-se als temps en els que estem, no fer de l'ensenyament una rutina sinó adaptarlo als temps i als alumnes que pertoquen, i utilitzar tots aquells materials que siguen necessaris, i quan més nous, millor!
Cal destacar: la "utopia informativa" de la societat i de la informació és que tota la informació estiga a l'abast de qualsevol, en qualsevol moment i en qualsevol lloc.


La conclusió final de l'autor és que les noves tecnologies aplicades a l'educació, s'han d'aplicar de la manera més natural. L'escola ha de entendre que els temps han canviat i que ha d'adaptar-se a allò més nou i comprovar que utilitzant-ho de la manera més correcta, se li pot traure molt de profit i no sols ens servirà per a ensenyar sinó també per a aprendre.

Baix el meu punt de vista, pense que amb els arguments que dóna l'autor sí que serà capaç de convencer a tota aquella persona que llija el text. Jo al menys, tinc molt clar que l'escola, al igual que ho fem les persones dins la societat, ha d'adaptar-se als temps que estem i per tant als seus recursos, no a canviar-los i oblidar-nos dels vells, sinó a incorporar-ne de nous i treballar-los tots; cadascun al seu temps quan pertoque.
Hem de pensar que les noves tecnologies estan a l'rdre del dia, qui més i qui menys té a casa un ordinador, la qual cosa vol dir que els xiquets dels quals nosaltres serem educadors conviuran amb tecnologies de tot tipus i per tant també haurem de formar-los i educar-los en eixe sentit.





Ana Masiá Gracia
L20 Noves Tecnologies Aplicades a l'Educació.
2on Magisteri Infantil